Pensaments, Aforismes i Poemes

El ben pavimentat esglaó espera la recuperació miraculosa de l’esperit perdut als aires de les regions ignotes per tal de construir-se en un estacionament creatiu i reivindicar la total potència de les noves formes de discerniment incentivat recíproc alternatiu.

Subjugats i derogats els preàmbuls històrics expliquen la metàfora cabalística expressada en termes contraposats per tal de utilitzar la teoria de conjunts en pro de armisticis i conteses vàries alhora que per infravalorar la relació funambulista del meteor estrepitós llancívol.

Sacsejats esperen la instauració del fenomen altruista per tal de redimir-se de les errades conseqüents i alhora fonamentar-se en discrepància elemental per tal de reconduir la justícia als seus paràmetres fundacionals per tal de reivindicar la justesa de les accions i allò d’equànime de les decisions.

Dissipacions etimològiques exploren el significat de la magnificació estrafolària amb la que reconduir el producte metastàtic de la consideració reordenada amb el cabal de proposicions que haurien de considerar el reprobament consolidat de les orgies possibilistes preambulàries.

Reeditada la nova contesa espera el veredicte constructiu de la figa malcarada per tal de redimir les converses entre iguals i rescindir els drets universals alhora que reorganitzar la condició naturalista dels components extemporanis de la lògica prioritària secundària.

Capgirat el sentiment observa la circumstància pretoriana per la qual considerar exhaustiu l’anàlisi de la consecució persecutòria per tal d’arrodonir el misteri dissociatiu de la condició polivalent de les hosts guerreres llençades a la percaça de sous milionaris i prebendes pactades en contractes blindats.

La displicència en el terreny de la precarietat explicaria la consideració fantàstica dels terrenys exhaustius de la lògica pancartista per tal de reprimir el disgust indefinit causat per la lògica militar imperialista dels conglomerats industrials caucàsics organitzats al marge dels moviments sindicals de configuració difusa.

La letargia aliena explica la disfunció remunerada que s’assimila a la condició propagada dels estralls metafòrics de les darreres condicions utilitàries de la relació estreta entre les infermeres altruistes i les bones intencions paradigmàtiques de lectura efímera i del tot transitòria.