Pensaments, Aforismes i Poemes

Pots anar a Pensaments (absurds)

o pots anar a Aforismes

o pots anar a Poemes

Feu un comentari

Clavegueres

No ens menjàrem el món
se’ns menjà ell a nosaltres
desprès d’un procés
que no cal detallar massa
anàrem a parar a les clavegueres

I per allà ens movem
cercant racons, espais
cercles i amagatalls
menjar el que es pugui
i trobar bones olors

Costa dins la claveguera
però n’hi ha de flaires
de frescor i vida

Alimenten el maltractat esperit
el que no serveix per a res
el que sembla sobrar

No procedim sense pensar,
el cap, no és només
un director d’orquestra
de músculs i nervis
ha de ser alguna cosa més

I l’esperit que tant molesta
el que fa preguntes incòmodes
o observacions fora de lloc
l’abastim de matèria
per a les seves dèries

Hi ha camins molt estranys
al clavegueram
i entre les seves bestioles
s’intercanvien bocins
de la tan anhelada sensibilitat

La rata morta d’ulls vidriosos
vigila sense poder-se moure
i les mosques al seu voltant
enceten amb alegria
les seves improvisades converses

Feu un comentari

La matèria de la teva poesia
són els llòbrecs somnis
d’emocions queixoses

Sentimentalisme apartat,
mals temps per a tu
dolents per a tothom

La disfressa de la femta
guarnida amb fils d’or
es desfà en acabat

No queda res per què lluitar
la femta és persistent
la relació és inversa

A més pudor més orgull
amb els seus racons amagats
i objectes podrits o descolorits

A les clavegueres del barri
es prenyen pudors i podridures
surten del seu forat
pugen per les façanes
arriben als terrats
i llencen el seu crit a l’aire
no et volem cel net
ni volem la teva pau

És el que tenen els barris
especialíssims i explicadíssims
tenen curiositats sorprenents
com ara veïns i veïnes
i algun que altra poca-solta

La ingenuïtat calla com sempre
trepitjada, ben plana, arranada
el cor no és de pedra
però tampoc de sentiment
és de carn i batega
però no sentiments ni afecte
només carn, ben crua
i només sang, ben calenta

Orient i occident col·lapsen
en mig de la negació
d’una realitat caníbal
a la que ningú no vol viure
però tampoc no sap marxar-hi

Se t’escapa una gota de suor
i una llàgrima calenta

Feu un comentari

Poesia, tingues cura del teu poeta
no sigui que s’enfonsi
en les sòrdides negrors de sempre

I d’aquells que volen incendiar
la terra ja cremada
des que volen mullar
el terre xop clapejat de bassals
d’aquests no vull saber res

La innocència, perduda massa aviat
es transforma en discurs ximple
en ulls esbatanats i parlar lent
per tal de dir jo i no més jo
per tal d’apaparrar-se a l’espai

I de tant que insisteixen alguns
en fer categories de la gent
acaben per espantar-se davant
l’inclassificable, aquesta ambició
que a més clara més ignorada

De manipular-ho tot
hi ha moltes formes
la realitat no s’ajusta al criteri
n’hi ha d’altres, el final ha de ser
el mateix de sempre

Són malalts de si mateixos
no flueixen com el riu
els espanta amb ganyota
a qui no poden guanyar ni convèncer
els espanta qui se surt de la llibertat
tan treballadament pautada
des de tots els fronts al seu abast

No s’adonen, no poden o no volen
que alguns som com la boira
els ganivets la poden travessar
però no canviar-la
bastons i projectils ballen
els ritmes d’allò acordat
i no canvien res

Innocència necessària per fartatge
no vull saber, no vull conèixer
ni vull que em clavin una bufetada
i al damunt vulguin argumentar-me-la

Feu un comentari

Bassa d’aigua i altres coses

Baixaven les aigües del riu
entretenint-se a la bassa
aigües glaçades, de pessigolles
a les cames, i agafar alè
un cop ficat el cap, silenci
i després capbussada

Allà dins no hi havia agonies
ni l’interès ridícul, ni fal·leres
per tal de ser notori
a costa d’altres

Mai no demanis perdó, diuen
mai no contestis
el que no vols contestar
podridura i fang químic
pels qui els agradi rebolcar-s’hi

No es pot aguantar el món
amb les seves olors ràncies
no hi ha progrés per a alguns
criden massa els que creuen
estar cridats per la veritat

Trontolla l’existència, ja no ets,
la ingenuïtat, insultada, ridiculitzada
no entenen els informats
que és la via de no entrar en segons què
ingenuïtat per no parlar de foteses
no les entenc, em sap greu

I mentrestant el món
segueix buscant amo
o són els amos els que busquen
fer-se amb un món
que no els pertany i no és seu
bombin-los i es facin fotre!
Jo no tinc terra, que pugui dir
la meva terra, ni pàtria, ni nació

Els hi agrada pel damunt de tot
el plaer malsà i emprenyador
d’assenyalar els altres
tots els seus errors i defectes

I tornen amb inusual energia
sembla que els hi vagi la vida
cansats de lluitar dempeus
volen ja la seva assegudera

Feu un comentari

En el fons de l’ànima, excavant intensament, només hi ha el disbarat i l’absurd, quan no el ridícul. La veritat de l’esperit és burleta, contradictòria, provocadora. És per això que les grans màximes no deixen de tenir el seu humorisme, i que les posicions més categòriques no deixen de semblar una caricatura.

Feu un comentari

La mort, la fi de totes les circumstàncies, et mira de reüll. La seva mirada és boirosa, la seva imatge difusa. Et ronda com un amant tímid. No és hora. L’existència de presències però, la pot justificar ella sola, i pensar-hi, ni t’ha de matar ni t’ha de trastocar massa.

Feu un comentari

Ser la persona més normal del món no és fàcil, es pot ser fàcilment víctima de mantenir la calma i fer com si res. L’alternativa però és pitjor, l’atac de nervis i la preocupació constant. Així triem la pau. Més val dir coses sensates que cridar seriosament disbarats, sense saber que és per pura provocació.

Feu un comentari

Older Posts »